Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de participar a Olot a la jornada que el grup municipal de CiU, encapçalat pel Mia Corominas, va organitzar per tractar sobre la gestió dels ajuntaments en temps de crisi. Ha estat una trobada amb d'altres alcaldes com en Josep Maria Vila d’Abadal (Vic) o en Santi Vila (Figueres).

Ha passat el temps en que es deia que CiU no és una formació política municipalista. Ara queda ben palesa la força dels alcaldes en el nostre projecte i en la construcció d'un país en xarxa.

Per la meva banda, he pogut compartir la nostra experiència a Sant Cugat, basant-me en el que explico en el llibre “La política que ve”.  He posat sobre la taula un model d’administració moderna i eficient, fonamentada en tres grups de persones: polítics competents, directius altament qualificats i funcionaris motivats. A Catalunya hi ha molta feina a fer.

Si voleu veure el resum que hem penjat a la pàgina web de CiU cliqueu: Els alcaldes de Sant Cugat, Vic i Figueres exposen a Olot la seva experiència de gestió municipal en temps de crisi.

Per segon cop consecutiu Sant Cugat del Vallès torna a ocupar el primer lloc del rànquing de municipis més transparents de l'Estat, d'entre els de més de 50.000 habitants, segons ha publicat aquesta setmana l'ONG Transparència Internacional Espanya. Me n'alegro.

La nostra ciutat ha aconseguit la màxima puntuació possible, 100 punts sobre 100, en les cinc categories en què es divideix l'índex, i empata amb cinc ajuntaments més, entre els quals el de Sabadell. Vull felicitar totes les ciutats que han excel·lit en aquest índex.

L'Ajuntament de Sant Cugat ha superat la puntuació de l'any passat, quan vam aconseguir encapçalar en solitari la llista de municipis més transparents de l'Estat amb 98'8 punts sobre 100. L'índex del 2010 de Transparència Internacional Espanya atorga la màxima puntuació, de 100 punts, a la nostra ciutat, en una primera posició compartida amb cinc municipis més: Sabadell, Bilbao, Gijón, Ponferrada i Puerto de Santamaría. D'aquesta manera, Sant Cugat és l'únic municipi de l'Estat que aconsegueix liderar el rànquing per segon any consecutiu.

Transparència Internacional analitza 80 indicadors dividits en cinc àrees de transparència que avaluen la informació sobre la corporació municipal, les relacions amb els ciutadans, la transparència econòmica i financera, la transparència en la contractació de serveis i, per últim, la transparència en matèria d'urbanisme i obres públiques. En totes les categories Sant Cugat obté 100 punts sobre 100, millorant la marca de l'any passat, quan només obtenia una puntuació inferior en l'apartat d'informació sobre la corporació.

Entre tots els que treballem a l'ajuntament hem aconseguit estar al capdemunt del  el rànquing dues vegades consecutives. És un privilegi presidir un consistori que assoleix fites com aquestes i que fan millorar la confiança en el servei públic.

Després de la gran manifestació, molta gent es pregunta: i ara què faran els polítics? Tenen raó, ara és l’hora de la política. La societat civil ja s’ha pronunciat i, es miri com es miri, ho ha fet de forma massiva. Ara toca moure fitxa a la política.

El 10J milers de  ciutadans i ciutadanes de Catalunya, persones de diferents edats, ideologies, nivells socioculturals i origen es van manifestar. Com han reproduït els mitjans de comunicació, el crit més sentit va ser el d’independència, expressió del sentiment de molta gent que, o mai ha cregut, o ja ha deixat de creure en aquesta Espanya.  Però el sentiment més transversal i que unia els qui cridaven i els milers que es manifestaven en silenci, era el de cansament davant d’una Espanya que ni vol escoltar, ni vol entendre el sentiment d’una part importantíssima d’aquest poble perquè ha arribat a la conclusió que, a més de no tenir voluntat de fer-ho, tampoc en té cap necessitat. L’antic sentiment tan ben descrit per Maragall i Espriu planava sobre un cúmul de manifestants.

El 1 de juliol hem fet l'acte de presentació del llibre que he escrit conjuntament amb el Jordi Joly .

Moltes gràcies als que hi heu participat. 

Avui, els companys i companyes del consistori de Sant Cugat del Vallès, en representació dels grups polítics de CiU, PSC, ICV i ERC hem aprovat una declaració en defensa de l'Estatut i contra la sentència del Tribunal Constitucional. Em permeto reproduir-la en aquest espai web:

Declaració enfront de la sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny que escapça l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

Aquest dilluns 28 de juny de 2010 passarà a la història de la nostra nació com un dia trist, el Tribunal Constitucional ha emès la seva sentència sobre el recurs interposat pel Partit Popular en contra de l’Estatut d’Autonomia que el poble català va referendar el dia 18 de juny de 2006, declarant inconstitucionals un conjunt d’articles i reinterpretant-ne un altre nombrós conjunt.

Aquests dies tenim les festes de Sant Joan i moltes festes majors que també inclouen jocs pirotècnics, correfocs, la Flama del Canigó o les activitats de diables.

Quan vaig trucar els Diables de Sant Cugat del Vallès per proposar-los de fer el Pregó de la Festa Major d'enguany, em van confessar el seu primer pensament: "l'alcalde ens truca directament? Quina n'haurem fet.?"

Joves, transgressors i, en el fons, tradicionals i entranyables. Perquè els Diables són uns representants emblemàtics de les nostres festes i tradicions topulars. I ara que la legislació comunitària els va fer un escac, calia posar-se al seu costat, fer pinya amb ells. I per demostrar que estem contra la directiva europea que amenaça celebracions com la Patum, els balls de diables, els correfocs o la revetlla de Sant Joan, què millor que donar-los la paraula i el protagonisme, com a pregoners de la nostra Festa Major.

Em vaig plantejar escriure aquest llibre fa uns mesos motivat per la preocupació que sento pel sector públic. No és una preocupació nascuda del menyspreu o de la crítica corrosiva amb  que tant sovint es tracta l’administració des de sectors de l’opinió publica i especialment empresarials. Ben al contrari, sóc ben conscient de la importància de l’administració com a garantia de la cohesió social, com a generador d’una gens menyspreable part del PIB del país i, sobretot, des de la perspectiva del servei públic que té encomanat.

Conec diverses administracions, hi he treballat i sóc ben conscient de les seves mancances. Certament l’administració ha evolucionat, unes més que les altres, però encara ens manca molt de camí a recórrer. En alguns casos, la distància entre l’evolució del sector públic i el privat és realment alarmant.

Els ciutadans tenen dret a una administració eficaç i austera. Els treballadors públics tenen dret a sentir-se part d’un col·lectiu respectat i apreciat per la ciutadania que, amb els seus impostos , finança el sector públic.  I la competitivitat del país bé que mereix una administració àgil i a l’alçada de  les circumstancies.

Sovint la política no ha estat a l’alçada de l’exigència de modernització per conformisme,  per incapacitat de vèncer les resistències al canvi o, simplement, per ignorància del rumb que està prenent el món. L’escassetat de recursos, la necessitat de gestionar millor la cosa pública i la crisi econòmica fan que els ciutadans mirin cada dia amb més desconfiança el sector públic. Així es produeix un eixamplament de la "Y" que distancia els mons privat i públic. Les exigències de competitivitat d’una economia globalitzada, fan que aquesta reforma sigui inajornable.

Des de la nostra experiència personal, en Jordi Joly i jo mateix hem volgut posar a l’abast de qui hi estigui interessat, algunes de les nostres reflexions i propostes de millora, espero que us interessin.


Si voleu més informació sobre el llibre podeu anar al web de "La política que ve"  
I si voleu més informació sobre l'acte de presentació cliqueu aquí